DE RUTA CAP A L'ESTARTIT

-

Som dijous i avui toca ruta. Al matí hem fet una hora de medi natural i una de seguretat i supervivència. A seguretat i supervivència hem introduït el pròxim tema. Hem fet diferents grups, ja que aquest tema el farem d’aquesta manera. Cada grup haurà d’explicar un dels punts de supervivència i auto-rescat a la muntanya. Tractarem el tema de com potabilitzar l’aigua, com cuinar i què menjar, les pernoctacions com els vivacs, els refugis i el material que s’ha d’utilitzar a l’hora de dormir a la muntanya.

Quan ha acabat l’hora hem fet el primer pati i llavors ja hem començat a caminar. Avui era l’últim dia que presentàvem les nostres rutes. L’itinerari d’avui era direcció l’Estartit. L’anada la fèiem l‘Àlvar, l’Éric i jo i de tornada el grup de l’Aleix, en David i l’Edgar. 

La temàtica de la nostre ruta ha estat la ruta del Vent així que hem seguit un bon tall d’aquesta. Realment hem tingut sort perquè fer una ruta per aquella zona no és molt difícil, ja que l’entorn ajuda molt a que no sigui avorrida ni es faci cansada. El primer waypoint que hem explicat ha sigut per contextualitzar i conèixer una mica què és la ruta del vent. Llavors hem explicat que eren els forns de calç i els eixarts que es van trobant pel camí. Hem anat tirant fins que hem arribat al mirador de l’Estartit.

Allà ha agafat el relleu l’altre grup i hem tornat fins a l’institut. Crec que les rutes han anat prou bé i ha fet molt bon dia.



Laia Teixidor

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sortida Quermany BTT

-
Imatge
SORTIDA BTT - Dimarts 8 d'Octubre Avui, dia 8 d'Octubre els alumnes de  CAFEMN  de l'Institut Montgrí hem realitzat una gran ruta. Un trajecte circular d'uns 43 kilòmetres. L'objectiu d'aquesta ruta era pujar al  Quermany  Gros, una muntanya situada a les localitats de Pals, Begur i Regencós amb 224 m de desnivell. Hem sortit de l'institut entorn les 10:25, ens hem dirigit cap al poble de Gualta per agafar el  camí direcció   Quermany  Gros. Passant pels pobles de Fontanilles, Palau- sator , Fontclara i finalment Pals hem arribat al  Quermany  Gros.  A l'arribar  ens hem dividit en grups per les persones que els costava més i els que arribarien més fàcilment al cim. Ens hem trobat amb un camí de gran pendent i amb dificultat per pujar a causa de la gran quantitat de rocs. Alguns amb més dificultats que altres però al final tots els alumnes del  CAFEMN  hem aconseguit pujar al cim de la muntanya. A dalt es podien apreciar unes grans vistes dels poble
Més informació
-
Imatge
Dijous 26 de Septembre del 2019. Caminada desde torroella fins l’estartit. Anada i tornada. El dijous 26 de Septembre vam fer 4 hores de senderisme, vam sortir a les 11:45 aproximadament de l’aula, i vam arribar a les 3:45. Vam anar acompanyats per dos profesors, els cuals ens van guiar, ja que alguns no sabem per on s’ha d’anar perque no som de torroella o cercanies. Vam pasar per el cami vell, un cami que porta desde torroella fins l’estartit per radera de la carretera, la ruta la vam grabar al wikiloc, es una ruta molt facil de fer, la distancia total va ser de 15’61 kilometres amb un desnivell de 51m baixant i 6m pujant. Mentres anavem, ens vam parar en alguns llocs ja que tenen una historia, es pot veure en el wikiloc ja que estan marcats. Una vegada vam arribar al final del passeig de l’Estartit, ens van deixar banyarnos, era un descans de 40 minuts, el mar estava tranquil, la profe ens va prohibir tirar-nos de les roques aixi q ningu ho va fer. Cuan van pasar els 40 minut
Més informació

La meva activitat preferida

-
L’activitat de la setmana que més m’ha agradat ha sigut l'últim dia de bici d’aquest dimarts. Com era l’últim dia, els profes volien fer una ruta no molt llarga i tranquil·la, però al final tranquil·la tranquil·la no va ser. Vam començant fent la ruta de sempre fins la caseta dels discapacitats. Després vam anar fent molts de corriols on en una d’aquestes, en Jordan i l’Uri van caure, però la caiguda més greu va ser una mica més tard. Hi havien moltes pujades i baixades, jo ja estava mort. Hi va haver una baixada molt gran on l’Akele va tindre una caiguda molt forta, jo estava just davant d’ell i va sortir volant, però com al nostre company Akele es un màquina no es va fer res i vam seguir amb la ruta Acte seguit vam fer com l’últim tram on hi havia unes pujades brutals. En una d’aquestes el Joan va decidir fer com una activitat per veure si arribàvem al nostre punt màxim de pulsacions, jo si recordo bé vaig arribar a 193 pulsacions per minut. Al final havíem de decidir si pujar pe
Més informació