Els dimarts de BTT

-

 Hola, jo soc en Joan Boada i l'activitat que m'ha agradat més d'aquesta setmana ha sigut la bicicleta. 

Com cada dimarts fem una ruta amb bicicleta i aquesta setmana vam fer una ruta de uns 38 km i no gaire desnivell. Vam sortir cap a les 9:30 i vam anar direcció Ulla. Vam passar pel mig del poble de Ulla i vam arribar a una rodona .Vam agafar la 2a sortida que era un camí de terra que ens portava a Verges . Quan vam fer un tall de camí vam arribar a un bunker aeri, i vam entrar .  Després vam tornar a agafar el camí de terra i vam arribar a un aeroport antic que estava a un camp d'oliveres . Una mica més endavant un company va punxar la roda de la bicicleta i vam haver de parar . Li vam posar un pegat i vam seguir tirant cap a Verges . Quan vam arribar a Verges ens vam parar a la Plaça del poble a esmorzar. Uns van anar a comprar esmorzar i altres com jo es van quedar a la plaça esmorzant al cap d'uns 15/20 minuts vam seguir la ruta direcció Bellcaire seguint el riu. Ens vam trobar una presa d'aigua i al cap de poc ja vam arribar al poble.

Sense fer cap parada vam anar direcció l’Escala. Anant cap a l'Escala a un company se li van treure el pedalier i els profes l'hi van posar i vam seguir la ruta  .Quan vam arribar a l’Escala vam estar uns 15/20 minuts esmorzant i després d’esmorzar vam tornar direcció a l’institut.

A la tornada vam fer una o dos pujades no gaire fortes. Vam arribar a un lloc on allà també vam parar un moment a beure aigua que hi havia una font . Després ja va ser tot baixada  fins l’institut.


Vam fer una ruta circular i a mi sincerament em va agradar moltíssim.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sortida Quermany BTT

-
Imatge
SORTIDA BTT - Dimarts 8 d'Octubre Avui, dia 8 d'Octubre els alumnes de  CAFEMN  de l'Institut Montgrí hem realitzat una gran ruta. Un trajecte circular d'uns 43 kilòmetres. L'objectiu d'aquesta ruta era pujar al  Quermany  Gros, una muntanya situada a les localitats de Pals, Begur i Regencós amb 224 m de desnivell. Hem sortit de l'institut entorn les 10:25, ens hem dirigit cap al poble de Gualta per agafar el  camí direcció   Quermany  Gros. Passant pels pobles de Fontanilles, Palau- sator , Fontclara i finalment Pals hem arribat al  Quermany  Gros.  A l'arribar  ens hem dividit en grups per les persones que els costava més i els que arribarien més fàcilment al cim. Ens hem trobat amb un camí de gran pendent i amb dificultat per pujar a causa de la gran quantitat de rocs. Alguns amb més dificultats que altres però al final tots els alumnes del  CAFEMN  hem aconseguit pujar al cim de la muntanya. A dalt es podien apreciar unes grans vistes dels poble
Més informació
-
Imatge
Dijous 26 de Septembre del 2019. Caminada desde torroella fins l’estartit. Anada i tornada. El dijous 26 de Septembre vam fer 4 hores de senderisme, vam sortir a les 11:45 aproximadament de l’aula, i vam arribar a les 3:45. Vam anar acompanyats per dos profesors, els cuals ens van guiar, ja que alguns no sabem per on s’ha d’anar perque no som de torroella o cercanies. Vam pasar per el cami vell, un cami que porta desde torroella fins l’estartit per radera de la carretera, la ruta la vam grabar al wikiloc, es una ruta molt facil de fer, la distancia total va ser de 15’61 kilometres amb un desnivell de 51m baixant i 6m pujant. Mentres anavem, ens vam parar en alguns llocs ja que tenen una historia, es pot veure en el wikiloc ja que estan marcats. Una vegada vam arribar al final del passeig de l’Estartit, ens van deixar banyarnos, era un descans de 40 minuts, el mar estava tranquil, la profe ens va prohibir tirar-nos de les roques aixi q ningu ho va fer. Cuan van pasar els 40 minut
Més informació

La meva activitat preferida

-
L’activitat de la setmana que més m’ha agradat ha sigut l'últim dia de bici d’aquest dimarts. Com era l’últim dia, els profes volien fer una ruta no molt llarga i tranquil·la, però al final tranquil·la tranquil·la no va ser. Vam començant fent la ruta de sempre fins la caseta dels discapacitats. Després vam anar fent molts de corriols on en una d’aquestes, en Jordan i l’Uri van caure, però la caiguda més greu va ser una mica més tard. Hi havien moltes pujades i baixades, jo ja estava mort. Hi va haver una baixada molt gran on l’Akele va tindre una caiguda molt forta, jo estava just davant d’ell i va sortir volant, però com al nostre company Akele es un màquina no es va fer res i vam seguir amb la ruta Acte seguit vam fer com l’últim tram on hi havia unes pujades brutals. En una d’aquestes el Joan va decidir fer com una activitat per veure si arribàvem al nostre punt màxim de pulsacions, jo si recordo bé vaig arribar a 193 pulsacions per minut. Al final havíem de decidir si pujar pe
Més informació