RUTA GUIADA PEL ROCAMAURA

-


Aquesta setmana ha sigut una setmana curta, ja que la vam començar al dimecres i ha sigut la primera setmana després de les vacances de nadal, cosa que s’ha notat ja que estem tots en baixa forma física.

Parlaré del dia 9 de gener del 2020, ja que per mi ha sigut el dia més divertit de la setmana, el que hem fet aquest dia ha sigut anar a l'Estartit i hem fet una guia turística amb una guia del museu de la mediterrània la qual ens ha explicat moltes coses sobre l'Estartit i les comarques de l'alt i el baix Empordà, el recorregut que hem fet amb aquesta guia ha sigut pujar al Rocamora i des d'allà ens ha explicat moltes coses interessants sobre la història de l'Estartit, després hem anat al cim que hi ha al costat del Rocamora i finalment hem tornat a baixar a la platja de l'Estartit. Ha sigut una excursió molt interessant i la qual ens ha donat molta informació sobre el nostre territori. Després de l'excursió hem tingut un temps lliure en el qual a part d'esmorzar hem hagut de fer un dossier sobre el que ens ha explicat la guia. Finalment hem tornat a l'institut i ens han presentat el que farem aquest 2n trimestre a l'assignatura de senderisme. Una divertida anécdota d'aquest dia és que el dia abans en Carles ens havia dit que aniríem a un museu i com que ens vam pensar que no caminaríem la majoria de nosaltres vam anar amb roba no gaire adequada per fer esport com ara sabates de sola plana i texans.

A part d’aquest dia a la setmana només hem fet dos dies més el dimecres 8 en el qual hem anat a l’hípica i el divendres 10 en el qual hem fet AGE, FOL, dinàmica de grups (el lib dub) i fonaments. Ha sigut una setmana curta i divertida.


Miquel Juanola Barrera

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sortida Quermany BTT

-
Imatge
SORTIDA BTT - Dimarts 8 d'Octubre Avui, dia 8 d'Octubre els alumnes de  CAFEMN  de l'Institut Montgrí hem realitzat una gran ruta. Un trajecte circular d'uns 43 kilòmetres. L'objectiu d'aquesta ruta era pujar al  Quermany  Gros, una muntanya situada a les localitats de Pals, Begur i Regencós amb 224 m de desnivell. Hem sortit de l'institut entorn les 10:25, ens hem dirigit cap al poble de Gualta per agafar el  camí direcció   Quermany  Gros. Passant pels pobles de Fontanilles, Palau- sator , Fontclara i finalment Pals hem arribat al  Quermany  Gros.  A l'arribar  ens hem dividit en grups per les persones que els costava més i els que arribarien més fàcilment al cim. Ens hem trobat amb un camí de gran pendent i amb dificultat per pujar a causa de la gran quantitat de rocs. Alguns amb més dificultats que altres però al final tots els alumnes del  CAFEMN  hem aconseguit pujar al cim de la muntanya. A dalt es podien apreciar unes grans vistes dels poble
Més informació
-
Imatge
Dijous 26 de Septembre del 2019. Caminada desde torroella fins l’estartit. Anada i tornada. El dijous 26 de Septembre vam fer 4 hores de senderisme, vam sortir a les 11:45 aproximadament de l’aula, i vam arribar a les 3:45. Vam anar acompanyats per dos profesors, els cuals ens van guiar, ja que alguns no sabem per on s’ha d’anar perque no som de torroella o cercanies. Vam pasar per el cami vell, un cami que porta desde torroella fins l’estartit per radera de la carretera, la ruta la vam grabar al wikiloc, es una ruta molt facil de fer, la distancia total va ser de 15’61 kilometres amb un desnivell de 51m baixant i 6m pujant. Mentres anavem, ens vam parar en alguns llocs ja que tenen una historia, es pot veure en el wikiloc ja que estan marcats. Una vegada vam arribar al final del passeig de l’Estartit, ens van deixar banyarnos, era un descans de 40 minuts, el mar estava tranquil, la profe ens va prohibir tirar-nos de les roques aixi q ningu ho va fer. Cuan van pasar els 40 minut
Més informació

La meva activitat preferida

-
L’activitat de la setmana que més m’ha agradat ha sigut l'últim dia de bici d’aquest dimarts. Com era l’últim dia, els profes volien fer una ruta no molt llarga i tranquil·la, però al final tranquil·la tranquil·la no va ser. Vam començant fent la ruta de sempre fins la caseta dels discapacitats. Després vam anar fent molts de corriols on en una d’aquestes, en Jordan i l’Uri van caure, però la caiguda més greu va ser una mica més tard. Hi havien moltes pujades i baixades, jo ja estava mort. Hi va haver una baixada molt gran on l’Akele va tindre una caiguda molt forta, jo estava just davant d’ell i va sortir volant, però com al nostre company Akele es un màquina no es va fer res i vam seguir amb la ruta Acte seguit vam fer com l’últim tram on hi havia unes pujades brutals. En una d’aquestes el Joan va decidir fer com una activitat per veure si arribàvem al nostre punt màxim de pulsacions, jo si recordo bé vaig arribar a 193 pulsacions per minut. Al final havíem de decidir si pujar pe
Més informació